La IV Jornada “Parlem d’Autisme”, organitzada per ATEATE, ha estat un èxit rotund de participació i de contingut. Famílies, professionals i persones autistes adultes han compartit una jornada de coneixement, reflexió i convivència que ha demostrat que, quan l’entorn és favorable, la resposta és extraordinària.
Les diferents ponències han abordat temes clau com el recurs educatiu CEEPSIR, les ajudes per a les famílies de persones amb discapacitat, la tecnologia com a eina de doble tall —amb grans beneficis si s’acompanya de prevenció—, i el suport a les persones autistes i a les seves famílies des de la mirada de la teràpia ocupacional i la psicologia.
Des d’ATEATE, s’ha volgut remarcar que una societat inclusiva només és possible si tots els departaments —educació, salut, treball, feminismes, drets socials i família— treballen conjuntament, garantint els drets humans i una convivència real i respectuosa.
S’han posat en valor recursos com el CEEPSIR, que ofereix una atenció de qualitat però insuficient davant la realitat: una de cada 54 persones és autista. Cal que els recursos arribin a tots els territoris i a totes les famílies que en necessiten, i que es garanteixi l’accés a les adaptacions educatives, anticipacions i entorns accessibles que moltes vegades encara s’han de demanar com si fossin favors.
Durant la jornada també s’ha reflexionat sobre com la tecnologia o la música poden oferir a algunes persones autistes allò que la societat encara no els ha sabut donar: reconeixement, espai i veu pròpia. No hauria de ser tan difícil eliminar estigmes i construir una convivència basada en el respecte mutu.
Les intervencions sensibles amb l’autisme s’han reivindicat com a imprescindibles: “Són a l’autisme com la insulina a la diabetis”. Cal entendre que l’autisme no és un problema individual, sinó una qüestió de corresponsabilitat social.
ATEATE agraeix la tasca de totes les persones, professionals i institucions que estimen, respecten i valoren la neurodiversitat, però recorda que encara cal canviar la forma de fer. No necessitem més documents o bones intencions, sinó accions reals i coordinades que permetin a les persones autistes viure plenament, sense obstacles i amb els mateixos drets que tothom.
